diumenge, 22 de gener del 2012

Per favor!

Que algú aturi les agulles del rellotge!
No necessito que res disseccioni la meua vida en petites parts.
Que algú aturi les campanes que trenquen el silenci!
Qui s'atreveix a substituir el bateig interminable de la vida?

Soc un ignorant, potser.
Però quan escolto als ocells cantar de bon matí mentre el sol escala el cel
o quan les flors del jardí es vesteixen amb els seus vestits de festa cada dia
no veig que necessitin cap instrument per mesurar el temps.

Per favor,
que algú aturi les agulles del rellotge!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada