el alimento iluminado

crea fotosíntesis interior:

el corazón claro

se posa en aquello que mira

Flor de silencio

El silencio florece,

cual loto sobre agua mansa:

hunde sus raíces

con el sigilo de la respiración

el cuerpo acoge el silencio

(se hace silencio)

como una capilla

que inspira tiempo sagrado

el corazón contemplativo

vislumbra sin apegos

las aristas de la realidad:

las deja marchar sereno

pleno de silencio y soledad

-iluminado por el misterio interno-

el ser, animado por el Ser,

se abre en fraternal abrazo

regado por este manantial,

un hombre inicia el día

cultivando la tierra con aguas de felicidad:

¡qué todos los seres sean felices!

las plantas florecen contemplándolo.

Les portes del Silenci

CAMPANA 1

Els camins ens porten d’ací per allà,
Com el vaivé de les ones del mar.
La vida pren encesa al cor dels éssers
que viuen aferrats a les passions.
Encara se sent el brunzit dels cotxes de la B20.
Per a què tot açò?

Som fills de la ferum, però volem ser plenitud.
El meu cor esta cansat de rodar x aquest món
ple de desigualtats e injustícies.
I ara què?

Els camins polsosos me portaren
fins allà on es fa aigua la terra ferma.
Que fer ara?

Oh! Gran Esperit, Pare nostre!
Qui podrà calmar la meva ansietat?
Qui podrà apagar aquest foc?



Campana 2
Va ser durant un dels viatges arreu del món,
rodant de poble en poble,
perseguint els rastres del sol,
que vaig trobar la Solitud.
“Vine que et presentaré la meua germana,
-em digué,
potser trobis lo que busques”.
I axis va ser com vaig conèixer al Silenci.

El Silenci no es fàcil trobar-lo,
avui es una joia molt valuosa
en vies d’extinció.

El Silenci es la porta
cap a la conquesta de la pau en l’esperit.
Les portes del silenci son el requisit imprescindible
cap a la pau interior
que s’alça,
en vol,
a dintre dels cors
assedegats d’amor
i de les metes espirituals mes elevades.




Campana 3

Veniu amb mi rodamóns del Silenci!
Obriu aquestes portes i gaudiu de la pau d’esperit.
Sense aquesta pau , no podrem avançar junts.

Mes enllà,
sentirem el bateig del món a dins nostre,
i vorem com s’alcen sobre nosaltres
els nostres propis dimonis.

Mes enllà,
es divisen les cimes sagrades de la plena consciència
on diuen,
des de temps antic,
que es troba la unitat
amb lo Incommensurable,
la Font de l’Univers,
Deu tot amor!

Però no penseu en agafar els camins del món!
Aquest viatge es gratuït i no cal anar lluny.
Tan sols entre aquestes pedres,
sostingudes per les veus eterees de la historia,
es pot viatjar cap les cimes sagrades
de la plena consciència.

L’únic que hem de fer
es travessar,
amb determinació i valentia,

les portes del Silenci.

Jornada

Amorosamente,
el monje aceptó la jornada:

el esfuerzo y el servicio
se tradujeron en el más bello canto
de cualquier pájaro enjaulado

el peso del día
no podía restar libertad
a tan noble gesto

y el ocaso atesoraba
el aprendizaje recibido.

JAVIER ONOFRE