diumenge, 22 de gener del 2012

Per favor!

Que algú aturi les agulles del rellotge!
No necessito que res disseccioni la meua vida en petites parts.
Que algú aturi les campanes que trenquen el silenci!
Qui s'atreveix a substituir el bateig interminable de la vida?

Soc un ignorant, potser.
Però quan escolto als ocells cantar de bon matí mentre el sol escala el cel
o quan les flors del jardí es vesteixen amb els seus vestits de festa cada dia
no veig que necessitin cap instrument per mesurar el temps.

Per favor,
que algú aturi les agulles del rellotge!

divendres, 20 de gener del 2012

Gracias

Spring Mandala.
Acuarela
Mayo 2010.
50x50cm













Gracias Padre.
Gracias Madre.

Gracias por esta oportunidad que es la vida
a los ojos de quien despierta.

Contemplación

No hay esquinas en el silencio,
sólo silencio:
transparencia que permite contemplar la realidad como es
y conmoverse,
llevarse las manos al corazón.

Conmoverse también cuando,
en medio de la escucha contemplativa,
coincides con otro vagabundo:
absorto sonriente que mira con ojos de niño

Javier Onofre